Dictat:
Els mesos que en Xavier va estar malalt, a casa es va decretar silenci absolut. L'habitació del meu germà feia olor de xarop i de l'alcohol camforat amb què li feien fregues per alleugerir-li el dolor muscular. Després del xarampió havia agafat una grip molt forta, i estava molt dèbil. La Xènia li posava compreses d'eucaliptus al pit perquè expectorés, li injectava un medicament misteriós cada vespre amb una xeringa que tenia una agulla llarga i finíssima que marejava només de mirar-la, i li preparava un brou de pollastre ben espès i greixós perquè no perdés més pes. Jo trobava a faltar els jocs amb el meu germà i em fastiguejaven les exigències de quietud i de silenci, que considerava exagerades.
De nit, em llevava quan tothom dormia i treia el cap per la porta de la
seva habitació. Tot i la foscor, intuïa la seva silueta ajaguda al llit, exhausta i absent, i em semblava un bell dorment que algun dia, n'estava segura, despertaria del tot amb un petó
